«Tot el que defineix a la humanitat es preserva gràcies a l’art». Úna Fingal

És el pseudònim que Isabel Laso (Lleida), va triar per signar la seva obra. Úna, el nom celta de Juno, i Fingal, que en irlandès antic significa «tribu estrangera».

La seva vinculació al món de l’art, no es limita a l’escriptura. Úna transmet el seu món interior mitjançant els seus llibres i també com actriu. Perquè tot i que actualment es dedica pràcticament en exclusiva a escriure, en el passat va està molt vinculada al cinema i al teatre.

A més, a la seva trajectòria professional, s’ha de sumar la seva col·laboració com a articulista de la columna setmanal “El Mirall” al «Diari de Vilanova».

Totes aquestes experiències vitals, li han servit a una per alimentar les seves lletres.

Els seus relats, en els quals barreja misteri, suspens i romanticisme, reflecteixen el profund interès d’una per les persones, de les quals ens descriu la seva psicologia i emocions Sens dubte, la seva passió vital l’aboca en les seves lletres.

D’entre la seva producció literària, podem destacar obres com La canción del bardo, novela galardonada con el Premio Literario de Playa de Ákaba, La noche de los fulgores, De súbita veritas, La Llibreta del Pànic, Largo Recorrido, La Última Frontera

Però és sobretot de la seva última novel·la, Tú, tan lejos, que compartirem al mes de decembre amb tots vosaltres a CLIC, de la que volem parlar amb ella.

  1. Quant vas saber que volies escriure?

Una amiga deia que vaig néixer escrita…ha, ha, ha. El primer relat que recordo, el vaig escriure amb sis anys, però abans ja estava inventant històries. Des de ben petita vivia immersa en les lletres llegint tot el que em queia a les mans i escrivint totes les aventures que em passaven pel cap.

Recordes què va ser el primer que vas escriure i a quina edat ho vas fer?

Sí! Era un conte protagonitzat per un bebè cangur, que s’escapava de casa perquè creia que ningú l’estimava i es perdia al bosc i passava fred sota la pluja. Jo tenia sis anys. I el va llegir un tiet que va avisar a tothom que aquell conte amb inici, nus i desenllaç era molt interessant i s’havia de tenir en consideració a la seva autora.

Què llegeixes?

Sovint dos llibres alhora. M’agrada tot el que em genera curiositat. Gaudeixo molt amb els clàssics, dels que no puc prescindir i també amb autors/ores actuals que em fan passar molt bones estones. Gaudeixo molt amb novel·les inquietants i de terror, també amb novel·les romàntiques, i de misteri i amb històriques, i sense gènere, perquè no s’ha d’etiquetar res, busco més autors que gèneres. I entre els que rellegeixo, els meus irlandesos, imprescindibles per a mi.

Quin llibre t’ha hagués agradat escriure?

Buuuuf! Difícil pregunta. Diré: La novel·la de La vida de Brian o la novel·la de Jesus Christ Superstar, perquè música i cinema, dues de les meves passions combinades donen com a resultat la història perfecta, si més no per a mi.

Sota la teva perspectiva, quines carències te la literatura contemporània?

Cada cop estic més convençuda que vivim a una època de canvis definitius, tothom, i pel que fa a la literatura, en especial lectors, escriptors, editors, il·lustradors, professors, etc…, hem d’adaptar-nos i saber aprofitar-nos si volem que la nostra producció i el nostre missatge impactin de manera positiva en el públic. La qüestió és entendre on som per ser capaços d’explicar-ho a la generacions actuals i les futures, i que la nostra veu no caigui en l’oblit. Ha de ser un esforç conjunt.

Parla’ns de Tú, tan lejos.

Bé, Tú, tan lejos, és una novel·la que em va torturar fins que vaig escriure-la. Se m’apareixia un element clau d’ella fins i tot en somnis. Volia explicar una història d’atmosfera opressiva, com les d’abans i en especial fent homenatge a títols que van ser magníficament adaptats al cinema i es van convertir en mites, no només pel públic de l’època sinó també pel de tots els temps, com ara  Rebeca, Laura, Jane Eyre, Ángel o la Piedra lunar... La recepció entre el públic em confirma, que efectivament, el repte el vaig aconseguir i això em fa moltíssima il·lusió.

Què és per tu la literatura?

La literatura és un art imperible, amb capacitat de preservar els tresors més valuosos de la humanitat: la seva essència, pensaments, sentiments, virtuts, i defectes, en definitiva. Tot el que defineix a la humanitat es preserva gràcies a l’art, i la literatura n’és un. I com a tal, és un preat testimoni del que vam ser per a les generacions esdevenidores.

Què diferencia un mal llibre d’un bon llibre?

En essència, la seva capacitat de penetrar i transcendir l’ésser. És a dir, si un llibre impressiona i no s’oblida per més temps que passi, segur que és un bon llibre.

Quins projectes literaris nous tens?

Ara com ara estic embarcada en dos projectes alhora, molt diferents entre sí i que em fan moltíssima il·lusió per igual. Una novel·la històrica que es publicarà a finals d’any i una novel·la romàntica. A banda de col·laboracions amb les publicacions del fons històric local.

 

Moltes gràcies per participar a la «Revista Tierra». Et desitgem molts èxits a la teva trajectòria literària.

Written by Jimena Tierra

Jimena Tierra (Madrid 1979) es escritora y editora, licenciada en Derecho por la Universidad Autónoma de Madrid, especialista en materia financiera. A lo largo de su trayectoria literaria ha realizado asignaturas de criminología, así como varios talleres de escritura creativa y género negro, impartidos por profesores como Alberto Olmos, María José Codes o Philip Kerr. Es autora de algunos poemas y múltiples relatos cortos, entre los que destaca Escombros, ganador del concurso de Ediciones Saldubia 2014, que fue incluido en una antología. En el mismo año, fue galardonado su soneto La vida es Aragón. La vida es sueño, obteniendo el premio de lírica en la convocatoria Atrévete a rimar Aragón con... sueño. Por medio de la editorial Playa de Ákaba, ha participado en el libro de entrevistas Hablar de libros es bueno y ha publicado su novela negra Equinoccio, llegando a convertirse en libro de éxito durante los tres primeros meses desde su presentación en octubre del 2016. Desarrolla su pasión conjugando los servicios editoriales.

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.